dissabte, 18 d’agost del 2012

Flama del Canigó 2012

El passat 23 de juny vam tenir l'honor de portar la flama del Canigó fins a Santa Coloma de Farners. Un acte cultural esportiu molt engrescador en què vam poder col·laborar amb una tradició molt arrelada al nostre país.
Vam agafar la flama del Canigó a la rotonda de Mallorquines fins a la plaça Farners de la nostra població. El recorregut passava per la mateixa carretera, escortats pels Mossos d'Esquadra i els organitzadors de l'esdeveniment, Òmnium Cultural de la Selva. Un bon gruix de corredors del C.O. Farners portàvem fent relleus la flama amb una torxa per a l'ocasió i amb les estelades penjades a l'esquena. A l'arribar a Riudarenes vam fer una parada per deixar testimoni de la flama i tot seguit vam continuar cap a Santa Coloma de Farners. Un cop arribats a la plaça de Sant Sebastià, vam deixar pas als més joves del club per portar la flama fins a la plaça Farners. Allà ens esperaven els organitzadors, amics i familiars per celebrar l'arribada de la flama del Canigó per poder encendre les fogueres de Sant Joan. La coca de Sant Joan i el cava va ser el millor recuperador per als atletes del C.O.Farners. VISCA CATALUNYA LLIURE!


dijous, 9 d’agost del 2012


1a marxa per la independència

El passat 21-22 de juliol es va disputar la primera Marxa per la Independència. L’inici de la marxa era a les 17 del dissabte al refugi d’Ulldeter i l’arribada, al cap de 107 km amb 1700 m positius i 3200 de negatius, a Roda de Ter. En Miquel i l’Ivan van participar en aquesta cursa de resistència, quasi tota nocturna, que seguia el curs del riu Ter des del seu naixement fins a la plana de Vic.
Des d’Ulldeter fins a Camprodon, un primer tram, majoritàriament de baixada, passant per Setcases, La Roca, Llanars... Per a tots els pobles hi havia avituallaments amb menjar i beure, i a Camprodon un bon plat de pasta i un gran ambient catalanista.
De Camprodon a Ripoll venia possiblement el tram més dur per a gent que s’espera una cursa de muntanya. Passant per Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, quasi tot va ser de planer i asfalt. Un dels 2 membres del CO Farners va estar a punt d’abandonar a Ripoll, ja de nit, però entre els 2 es van animar i van seguir cap al tram de muntanya i desnivell més dur, passant per la Farga de Bebié fins a Torelló. A partir d’aquí la pluja va fer acte de presència. Els 2 atletes, cansats, molls i adormits van arribar fins a Manlleu, a 5 km de l’arribada, on van abandonar degut a no trobar un avituallament per culpa d’un mal marcatge de la cursa. Malgrat tot, portaven 102 km i molta estona de patiment.
En general cal destacar que la cursa estava molt ben marcada (exceptuant Les Masies de Voltegà i Manlleu) i amb uns avituallaments fantàstics. Els atletes del CO Farners estaven a la posició 10 i 11 d’uns 120 participants abans de plegar.
Cal destacar que el CO Farners s’està implicant amb activitats per a defensar la llengua i la cultura catalana. Des del punt de vista de la primera Marxa per la Independència, ha quedat demostrat que el més important és l’esforç, i que encara que es perdi una batalla, sempre hi ha forces per a començar la pròxima cursa, així com per a defensar la nostra identitat i els nostres costums.
Visca Catalunya! 






Cursa nocturna de les Planes d’Hostoles

El passat 14 de juliol 5 atletes del CO Farners van participar a la 1a cursa nocturna de Les Planes d’Hostoles. En Salvador, en Jaume, en Miquel, l’Isa i l’Ivan van recórrer els 10 km de muntanya que completaven el recorregut. Pràcticament tota la cursa es va disputar amb el frontal encès, per paratges encantadors fins arribar al Castell d’Hostoles, on hi havia una pujada on era impossible caminar, tothom anava arrossegant-se per terra (53% de desnivell). Passat el Castell, una baixada lleugerament tècnica i el Carrilet rapidíssim fins a les Planes. Al final esperava pa amb tomàquet, embotits, refrescos i vi.
Cal destacar que en Salvador va quedar 1r de la cursa (poc més de 40 minuts), una gran lluita contra els 2n corredor l'Oscar Carrasco, també colomenc (del grup Matxacuca). En Jaume i en Miquel van entrar en els primers llocs, i posteriorment van arribar l’Isa i l’Ivan.



Una marxa més recomanable per la gent que corre que per la que camina, ja que la pujada al Castell no era adequada per famílies que anessin amb mainada petita, i menys de nit. Tot i així, es repeteix que el recorregut era formidable.

Marxa de Cap de Rec

El passat 16 de juny uns membres del CO Farners, l’Isa i l’Ivan, van participar a la 6a Marxa de Resistència del Cap de Rec. Es tracta d’una ruta circular pels Pirineus de 52 km i 5200 m de desnivell acumulat, sortint i arribant al Refugi de Cap de Rec (Lles de Cerdanya).
La nit abans els 2 membres del CO Farners ja estaven a un càmping a Prullans, on van compartir la vetllada amb un bon amic dels Fondistes de Blanes, l’Helio. A les 4 del matí sonaven els despertadors. La son i les ratafies de la nit anterior feien acte de presència, però l’entusiasme per anar a la prova era molt gran.
A les 6 del matí hi va haver el tret de sortida des del refugi del Cap de Rec. El matí era fresc i els primers quilòmetres venien de baixada fins al poble de Viliella. Llavors començava la pujada fins al Prat Xuixirà, on hi havia un gran avituallament per agafar forces per l’important desnivell que venia després fins a la frontera entre l’alta Cerdanya i Andorra (Port de Vallcivera). Posteriorment, la baixada per la impressionant Vall de Malniu (declarada recentment Patrimoni de la Humanitat) fins a Andorra. Ja al migdia, amb calor, els 2 atletes del CO Farners començaven la segona i més important pujada (la gran pujada) fins arribar al refugi de Perafita. 5 km que es van fer amb 2,5 hores. Posteriorment, ja de baixada als Estanys de la Pera els atletes van recuperar les forces i les ganes de córrer fins arribar al final de la prova, altre cop al Cap de Rec, amb un total de 11 hores i 30 minuts.

D’aquesta prova s’ha de destacar la bona organització en els avituallaments, la gran bellesa del paisatge, de fet, espectacular i la bona experiència que van tenir els 2 atletes, ja que van acabar la Marxa sense patir lesions i gaudint de la barreja de caminar i córrer per un indret idíl·lic. També cal remarcar el bon ambient, conèixer gent nova, amb ganes de superar-se, gaudir i respectar la natura. Sens dubte una gran Marxa recomanable per a caminaires en forma i corredors de resistència.